VESPRE LITERARI A ORGANYÀ

A l'esquerra Carme Ramilo recollint el diploma

Les campanes de l’acollidora església romànica d’Organyà repiquen amb aquell so primitiu, carasterístic dels temples que encara no han substituït les sirenes captivadores dels cors dels feligresos per música enllaunada que sona sempre igual.

I és que a Organyà ha estat dia de festa. Durant tota la jornada i també durant l’anterior, els veïns d’aquest petit poble de l’Alt-Urgell han estat festejant la Fira del Llibre del Pirineu que ha aplegat desenes d’escriptors enamorats, d’enamorats, amants i pretendents, tots, de la llengua i la literatura catalana.

Ha estat un dia de joia i les campanes repiquen insistentment que els actes encara no han finalitzat i que és el moment que ens apleguem, igual com en el segle XII , per escoltar les homilies que uns sabis, tant de fora del mur com de dintre, ens regalaran.

Sota la carpa situada en un dels laterals exteriors de l’església, l’escriptora lleidatana Imma Montsó, amb la seva fluïda homilia recorda als assistents a l’acte, que no s’han de deixar vèncer per l’estesa mandra que hi ha de pensar. Els continus somriures de la gent donen la raó a la seva homilia. Tot seguit, dins el temple, i per un sabi ara de l’altre costat del mur, el Bisbe de La Seu d’Urgell i Copríncep d’Andorra, recorda, per si amb tanta festa a algú se li ha oblidat, que s’ha de sembrar fe, esperança i amor, entre molts altres punts de la seva homilia que, en aquest cas s’ha fet llarga i feixuga i els escriptors que han estat premiats en el certamen literari Homilies d’Organyà i que esperen al transsepte per ésser guardonats començen a neguitejar-se. Se’ls fa llaga l’espera, però el bisbe és el bisbe.

Ara sí. Ja ha arribat l’ansiada hora que realment tots i totes estan esperant. Fa un any, o potser més i tot, que els futurs homenatjats han estat preparant els seus escrits que finalment donen el seus fruits. D’aquí un any podran veure publicades les seves obres en un volum editat i ja posat a la venta.

La nostra amiga, l’escriptora i professora Carme Ramilo i Martínez, una vegada més, ha estat de sort i ens regala un dels seus contagiosos somriures per tal de donar-nos-en les gràcies.

MOLTES FELICITATS CARME.