Aquesta bitàcola vol ser un lloc de platxèria tal i com eren i són les tavernes, per la qual cosa, aquí hi té cabuda tot.
Es diu que Thermopolium era una taverna on els romans prenien begudes calentes, era quelcom molt similar al que nosaltres coneixem com un restaurant ràpid amb peroles en les quals es posaven les menges per mantenir-les calentes.

divendres, 12 de juny de 2009

Mester d'amor

Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924).

Gran POETA i autor també d’articles, de manifestos i d’altres proses polítiques i socials. Els seus poemes, amb influències avantguardistes i també tradicionals, comencen amb els Poemes en ondes hertzianes (1919) per acabar culmnant en el vital El poema de la rosa als llavis (1923).

La seva mort precoç, mor de tuberculosi el 1924, va estroncar la seva gran trajectòria com a poeta.

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.

No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.