Aquesta bitàcola vol ser un lloc de platxèria tal i com eren i són les tavernes, per la qual cosa, aquí hi té cabuda tot.
Es diu que Thermopolium era una taverna on els romans prenien begudes calentes, era quelcom molt similar al que nosaltres coneixem com un restaurant ràpid amb peroles en les quals es posaven les menges per mantenir-les calentes.

dimarts, 27 d’octubre de 2009

UNA COMÈDIA ESPANYOLA 2

A dintre de l’emmirallat ascensor que comunica un dels petits vestíbuls del Nacional amb el pàrquing que hi ha just a sota, el marit d’una de les tres senyores afirmava, dirigint-se a la seva dona -Ja estàs contenta, ara que l’has vist!
Sense ni mirar-lo a la cara, la vella es deia que no. -Cada dia fan coses més estranyes! Això ja no està fet per a nosaltres! -Comentava, ara dirigint-se a la senyora que es trobava justament a la seva esquerra, que més o menys era de la seva mateixa edat.
Les altres dues, més joves, es preguntaven com l’emplomalla vella podia pensar que l’obra havia estat “estranya”? Potser diferent o un xic transgressora, si volem! Però estranya? Què devia tenir la vella al cap quan pronunciava la paraula e-s-t-r-a-n-y-a?

Del monòleg al diàleg i a la llarga i distesa conversa; de l’intimisme a la interpretació i, valgui la redundància, a la més descarada interpretació teatral.

Teatre i metateatre, en alguns moments per duplicat, és només una petita part del mosaic de vida que ens mostra aquesta cultivada obra de Reza, en què els actors lluen gran part dels registres interpretatius els quals no tenen cap altra alternativa que rendir-se’ls als peus.
Des d’aquí vull felicitar-vos a tots, però i d’una manera molt especial per a en Ramon Madaula, i a la Cristina Plazas

Que no tot són flors i violes, ja ho saben la majoria de mortals, i se n’obliden, que ja va bé. El que no va tant bé, però, és que sovint pensen que l’altre té més èxit, que té més bona sort, que té una parella que el fa deu mil vegades més feliç, etc. i no paren atenció a petits retalls de les seves vides els quals han d’aprendre a valorar i a gaudir.

Del tot recomanable per a recuperar la memòria i sense efectes secundaris indesitjables.

Imatges extretes de http://www.tnc.cat/es/multimedia-una-com….

dimarts, 6 d’octubre de 2009

El Fenomen Teresa Forcades i Vila


Ja fa temps que segueixo amb molta atenció tot el que aquesta Monja Benedictina, Metge de medicina interna i Doctora en salut pública va dient arreu. Ara esperava, ansiosa, que ens parlés de la grip A, finalment ho ha fet i, evidentment, no m'ha decebut pas. Deixo el video en què fa una reflexió i una proposta per a la Grip Nova. (És un pèl llarguet però paga la pena).


CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.



L'escrit UNA REFLEXIÓ I UNA PROPOSTA EN RELACIÓ A LA GRIP NOVA



PS/ Al nostre raconet Delicious hem creat una etiqueta amb el seu nom per tal que pogueu consultar tot allò que anem recopilant d'ella. Teresa Forcades a Delicious.