És molt teen però pot quedar bé.
Aquí més gran.
Publicat per:
Thermopolium
el
1/18/2010 09:37:00 p. m.
Etiquetes:
Informàtica,
Música,
Xorrades
1 comentaris
Publicat per:
Thermopolium
el
12/29/2009 09:18:00 p. m.
Etiquetes:
Música
1 comentaris
Publicat per:
Thermopolium
el
12/21/2009 10:00:00 p. m.
Etiquetes:
Et alt.,
Generadors,
Informàtica,
Xorrades
0
comentaris
Publicat per:
Thermopolium
el
12/15/2009 09:03:00 p. m.
Etiquetes:
Capde,
Catalunya,
Cuina
1 comentaris
Lip dub, és una grabació en pla seqüència i en playback. Darrerament està molt de moda, sobretot les realitzen estudiants d'universitats i després les pengen a internet.
Us en deixem unes quantes per passar un bon "cap de"
I Gotta feeling
Mamma mia
Lollipop
Publicat per:
Thermopolium
el
12/12/2009 11:00:00 a. m.
Etiquetes:
Capde,
Música,
Vídeos
0
comentaris
Publicat per:
Thermopolium
el
12/01/2009 09:14:00 a. m.
Etiquetes:
Capde
0
comentaris
No us el perdeu trobo que és genial
winter wonderland from swissmiss on Vimeo.
Publicat per:
Thermopolium
el
11/27/2009 10:01:00 p. m.
Etiquetes:
Et alt.,
Vacances,
Vídeos,
Xorrades
0
comentaris
A dintre de l’emmirallat ascensor que comunica un dels petits vestíbuls del Nacional amb el pàrquing que hi ha just a sota, el marit d’una de les tres senyores afirmava, dirigint-se a la seva dona -Ja estàs contenta, ara que l’has vist!
Sense ni mirar-lo a la cara, la vella es deia que no. -Cada dia fan coses més estranyes! Això ja no està fet per a nosaltres! -Comentava, ara dirigint-se a la senyora que es trobava justament a la seva esquerra, que més o menys era de la seva mateixa edat.
Les altres dues, més joves, es preguntaven com l’emplomalla vella podia pensar que l’obra havia estat “estranya”? Potser diferent o un xic transgressora, si volem! Però estranya? Què devia tenir la vella al cap quan pronunciava la paraula e-s-t-r-a-n-y-a?
Del monòleg al diàleg i a la llarga i distesa conversa; de l’intimisme a la interpretació i, valgui la redundància, a la més descarada interpretació teatral.
Teatre i metateatre, en alguns moments per duplicat, és només una petita part del mosaic de vida que ens mostra aquesta cultivada obra de Reza, en què els actors lluen gran part dels registres interpretatius els quals no tenen cap altra alternativa que rendir-se’ls als peus.
Des d’aquí vull felicitar-vos a tots, però i d’una manera molt especial per a en Ramon Madaula, i a la Cristina Plazas
Que no tot són flors i violes, ja ho saben la majoria de mortals, i se n’obliden, que ja va bé. El que no va tant bé, però, és que sovint pensen que l’altre té més èxit, que té més bona sort, que té una parella que el fa deu mil vegades més feliç, etc. i no paren atenció a petits retalls de les seves vides els quals han d’aprendre a valorar i a gaudir.
Del tot recomanable per a recuperar la memòria i sense efectes secundaris indesitjables.
Imatges extretes de http://www.tnc.cat/es/multimedia-una-com….
Publicat per:
Lumaca
el
10/27/2009 08:26:00 p. m.
Etiquetes:
Teatre
1 comentaris