Aquesta bitàcola vol ser un lloc de platxèria tal i com eren i són les tavernes, per la qual cosa, aquí hi té cabuda tot.
Es diu que Thermopolium era una taverna on els romans prenien begudes calentes, era quelcom molt similar al que nosaltres coneixem com un restaurant ràpid amb peroles en les quals es posaven les menges per mantenir-les calentes.

dimecres, 18 de juliol del 2007

Estàvem en parada tècnica


Imatge del Blog en una pantalla de la Facu d'Història.

Sí és cert, aquests dies hem deixat el bloc una mica abandonat. [La cosa és preocupant, ja que la nostra única lectora ens ha avisat dient: "ueis que tb aquest blog ta de vacances???? snifus, què li passa a la blogosfera????)"]. I és que resulta que estàvem tancades a la Uni fent cursos de formació.
Déu com ha canviat la Uni... ufff! tot modern, tot informatitzat, pantalles, canons, ordinadors a tot drap.... Jo vaig fer la carrera a Lleida, i la nostra especialitat era de les "afortunades" tecnològicament parlant: teníem canó, la pantalla pel visionat de diapositives era automàtica, escoltàvem la música amb uns altaveus de cine... però tot allò ara és "piximinuti". Avui dia les "Unis" tenen els ordinadors connectats a les grans pantalles de diapositives, el so dels DVDs és eixordador... uff, bestial! i no és que me n'estranyi no, si de fet ja m'ho esperava; però és que he descobert una cosa que a la meva època m'hagués servit de molt: resulta que quan a la Uni feia Història de l'Art ens solien endossar una mitjana de 80 a 100 diapositives diàries i, és clar, totes podien entrar a examen. I què passava? Que acabàvem empatxats d'imatges i al final ens oblidàvem de les coses que havíem vist. Què vam acabar fent? doncs ideàvem trucs per tal de recordar cada diapositiva què era.
Bé doncs, si féssim un repàs als meus apunts hi trobaríem la descripció de l'obra, tot allò que calia saber per aprovar l'examen i una nota al final com ara aquesta: "a la part inferior esquerra de la foto hi surt una dona amb un paraigües vermell" així no era tant difícil confondre diapositives d'edificis. Amb els quadres també ens passava el mateix: si els profes havien fet còpies a partir d'un llibre, podia ser que se'ls veiessin les mans o el número de pàgina....només calia fer una noteta i després estudiar-te l'obra i la referència personal.
Bé i perque aquest rotllo? Doncs perquè a l'era digital les notetes a peu de pàgina probablement ja no ens caldrien. Avui els profes tenen les diapositives en una clau USB i per tant hi porten un munt de fotos. Com trobar la foto que busques entre tant d'arxiu? pel títol. Consegüentment què veiem a la part superior de la pantalla els alumnes? el títol de la imatge, que sol coincidir amb el nom de l'obra. Ai!! si haguéssim tingut aquesta sort als noranta.

1 comentari:

Nuriaka ha dit...

se m'ha borrat l'anterior comment on reflexionava que tenia memòria nul·la?