Aquesta bitàcola vol ser un lloc de platxèria tal i com eren i són les tavernes, per la qual cosa, aquí hi té cabuda tot.
Es diu que Thermopolium era una taverna on els romans prenien begudes calentes, era quelcom molt similar al que nosaltres coneixem com un restaurant ràpid amb peroles en les quals es posaven les menges per mantenir-les calentes.

dilluns, 8 d’octubre de 2007

Cap de



Lo meu poble

Un diumenge de gener m´he aixecat i està plovent,
i això pot semblar normal però ja us dic que és força estrany.
Normalment no hi plou mai perquè amics meus això és secà,
aquesta és terra de coscolls, pins, mates i ginebrons.

Lo meu poble
està tan oblidat

que al no ploure no és considerat.
Lo meu poble, només un puntet
entre Soses, Bovera i Almatret
Lo meu poble està tan oblidat
que al no ploure no és considerat.
Lo meu poble, a prop del Pedrós,
Montmeneu i el terme de Seròs.

Per ser catalans de dret aquí només mos falta el rec,
no ens caldria patir tant i en podríem viure molts anys.
Farts de callar i dir que sí a un govern que ens va mentint,
quants canals tindríem ja si els haguéssem anat comptant.

Lo meu poble està tan oblidat
que al no ploure no és considerat.
Lo meu poble, només un puntet
entre Soses, Bovera i Almatret.
Lo meu poble està tan oblidat
que al no ploure no és considerat.
Lo meu poble, a prop del Pedrós,
Montmeneu, i el terme de Seròs.




2 comentaris:

Nuriaka ha dit...

les fotos son vostres????

Thermopolium ha dit...

Sí són nostres.
I per cert Núria tu com a entesa del tema com t'expliques que trobessim un gripau en plena terra de secà. Vam flipar tant tots plegats que vam començar-li a fer fotos com paparatzis. I mira que ho faci jo que sóc de Can Fanga vale, però que ho faci la gent de les Garrigues em va semblar que devia ser força extrany trobar gripaus a terres de secà :$